Els nostres gatets

Woody

Woody és de Philadelphia. Ha estat una mica boig des de naixement. Corria d'un costat a l'altre del pis histericament. Però, aixó no és la primera cosa en que es fixa la gent. Se n'adonen de que és gran. Molt gran. És un tigre. I és molt maco (de veritat, això és el que diuen, jo només apunto les cites). Quan vaig anar a Barcelona, el vaig portar amb mi. Va odiar l'avió però li encantava la nostra terraça. Woody en una cistella

Però es trobava molt sol, i per tant li vaig trobar una gateta que podia cuidar. No només li cuidava, es sometia als seus cabreijos. I jo li ajudaria més però tinc la sensació que no li molesta tant com es fa veure. On vagi el Woody, li segueix la Cookie. I ell fingeix que no li importa, però estic segura que li estima.
Cookie al jardí

Cookie

Cookie (es diu així perque al Woody li deiem WoodyMonster i al Barri Sésam el menjagaletes es diu CookieMonster, i ara ho comences a entendre) vivia en un dels carrers amb més tràfic de tot Barcelona quan li vaig conèixer. Durmia en un test (amb plantes de veritat) amb la seva mare i el germanet. Tenia unes sis setmanes i era prima prima. Quan li vaig portar a casa, tenia tanta por que es negava a propar-se a nosaltres. L'únic a qui no tenia por era el Woody, que pesava uns 8 kilos més que ella. Cookie i la seva filla, Xixo

Ella saltaria sobre el cap del Woody, i jugava amb la seva cua i li copiava tot el que feia. I d'alguna manera, aquell monstru de gat no li va mai perdre la paciència. Quan ens vam anar a Northampton, Cookie va conèixer un gatet guapo americà i el va lligar. Poc després, va arribar la Xixo.

Xixona

Xixona es va neixer el dia de Cap d'any al nostre llit. Li diem Xixo de diminitiu. El nom, evidentment, vé del turró, que es menja a Catalunya per Nadal. I bueno, ja sabem que Xixona de fet és el nom de la ciutat a l'Alacant on fan el turró. Xixo playing with laces Però l'important per la Xixo és que és de color toronja, com ella. I és deliciós.

Els hobbies preferits de la Xixo son menjar grills i saltarelles, perseguir a la Llumi per tota la casa, passar-s'ho bé amb la Cookie, sa mare, i desfer les meves boles de llana. Xixo jugant amb uns cordins Mentres escriviem això, es fa ficar en una bossa com la que es veu en la foto. Xixo pot ser la gata més dolça que he conegut en la vida, però quan té gana, t'ho fa saber. Crits besties. Com si no li haguès donat de menjar durant setmanes. Com dient per què vaig tan lent? Com dient de què vaig.

Llumeta

Llumeta (li diem Llumi) es orfa. Li vam trobar amb ella i els seus sis germans (tots completament negres) quan tenien uns dos o tres dies. Les dues que es veuen aquí són Llumi i la seva germana, Tabitha, que ara viu a casa de la meva germana, Katherine. Andreu li va donar el nom Llumeta pels seus ulls vius. Llumi, la gata de la neu

És super llesta, saps mirant-la que et parlaria si li dongués la gana. Ui, però és més dolenta! A la Llumi li agrada robar les coses i després portar-les per allí amb la boca. Llumi a la jungla

Els seus juguets preferits son englantines i tomàquets petits que roba de l'hort, els talps (que troba en el mateix lloc) i el raspall d'afeitar de l'Andreu que agafa de la pica del lavabo i més tard llença per les escales. I les monjetes tendres. Quan torno del mercat amb monjetes, salta sobre el marbre (bueno, no es marbre que no en tenim en aquest pais...snif) els busca en la bossa, s'hi fica el cap, i en treu una i se l'en porta per tota la casa. Una cosa més, la Llumi és una gata que estima la neu!

P.D. Prometo corregir aquesta traducció ben aviat. Estava molt cansada.

Tornar a la pàgina principal de Liz i Andreu
A la versió anglesa (In English)